- Entrevista a l’historiador berguedà Daniel Raya Crespi, autor del llibre ‘El cooperativisme al Berguedà: una història de l’economia social i solidària (1869-2025)’
- La publicació en paper, presentada a principis d’agost, ha esdevingut després d’una investigació impulsada pel projecte ‘El fil de la cooperació’ de l’Ateneu Cooperatiu i el Museu del Ter
La cooperativització de l’economia que hi va haver en alguns pobles del Berguedà durant la Guerra Civil, així com el sorgiment de la primera cooperativa a Berga el 1869, només cinc anys després de la primera de Catalunya i l’estat espanyol (L’Obrera de Mataró), són dos dels fets que repassa aquest llibre de l’historiador berguedà Daniel Raya Crespi que es pot trobar a totes les llibreries del Berguedà, a la llibreria Obradors de Navàs i la Parcir de Manresa, i les llibreries Altaïr i La Central del carrer Mallorca de Barcelona. Les primeres llavors d’aquesta publicació venen del projecte ‘El fil de la cooperació’, l’objectiu del qual és posar en valor els esforços cooperatius que durant tot el segle XIX i XX van desenvolupar les classes populars al nostre territori, uns esforços que amb les seves dificultats intrínseques i externes han estat relativament menystinguts en la construcció dels relats històrics predominants.
Com va sorgir la investigació que ha esdevingut en llibre?
La proposta d’investigació del projecte sorgeix a partir de l’Ateneu Cooperatiu de la Catalunya Central i altres entitats, en el marc del projecte ‘El fil de la cooperació’. La idea és investigar sobre la història del cooperativisme en el marc territorial de la Catalunya Central, però tenint en compte els diversos àmbits comarcals. En aquest sentit, un primer treball dels historiadors Gerard Vallejo i Joan Torrents demostrava que hi havia molta feina feta a Osona, però que en faltava a la resta de comarques. Vam començar a planificar la del Berguedà, i la veritat és que en aquell moment no esperava pas que finalment traguéssim un llibre. La primera recerca, titulada ‘130 anys de cooperativisme al Berguedà’ i publicada en línia amb el Museu del Ter, ha esdevingut un llibre gràcies a l’Àmbit de Recerques del Berguedà i l’Ajuntament d’Olvan. L’edició en paper compta amb més informació i un marc cronològic més ampli.
En què s’ha basat la feina d’arxiu que has portat a terme?
Primer de tot, en buscar la documentació que deixaven les mateixes cooperatives a l’hora de constituir-se. A partir de la Llei d’Associacions de 1887, totes les associacions que es constituïen estaven obligades a passar una sèrie de tràmits per la delegació del govern civil. A la delegació de Barcelona hi ha un arxiu on hi hauria d’haver tota la documentació d’actes, constitucions i estatuts de totes les cooperatives de la província de Barcelona. Aquest ha estat un arxiu molt important a partir del qual he començat la recerca del Berguedà, però també he treballat amb arxius locals, amb l’arxiu comarcal del Berguedà i, per altra banda, acostant-me a arxius personals i familiars, que han pogut completar la informació amb una visió més personal i íntima. Cal ressaltar també l’ús de fonts hemerogràfiques per a la investigació, perquè gràcies a la Fundació Roca Galés hi ha un fons de revistes i publicacions digitalitzades, que formen part del moviment cooperativista històric i ajuden molt a complementar i a perseguir les diferents activitats que el moviment cooperativista va organitzar des dels seus inicis fins a les acaballes de la Guerra Civil.
Quins són els orígens del cooperativisme al Berguedà?
El context social i econòmic de finals del segle XIX va estar molt marcat pel procés d’industrialització de tot el país ja des de principis de segle i intensificat en la meitat d’aquest. Hi havia unes condicions de vida molt dures que afectaven la classe treballadora, degudes a l’augment dels preus s’anava donant de manera cíclica i que no anava acompanyat d’una pujada dels salaris. També hi havia una gran densitat de població que sobretot afectava les grans ciutats, però que en llocs amb comunitats obreres i fabrils com les del Berguedà també hi era present i comportava unes condicions higièniques que no sempre estaven assegurades. Altres qüestions com l’habitatge també van ser un factor difícil de lidiar per una part de la classe treballadora. Aquest quadre va crear una situació de malestar que es va traduir en un augment de la conflictivitat social i en una autoorganització obrera molt important que va catalitzar en diferents projectes, alguns de caràcter sindical i altres de cooperatius. El seu objectiu era millorar des de diferents vessants les condicions de vida i la quotidianitat de la classe treballadora catalana.
Aquest context és una de les claus pel sorgiment de les primeres cooperatives de consum?
Totalment. Aquest context va fer que sorgissin diversos projectes aglutinadors de serveis que més endavant van ser redefinits en sindicats, per una banda, cooperatives per l’altra i inclús les mutualitats, sempre relacionats els uns amb els altres. En el cas de les cooperatives consum, van intentar pal·liar les dures condicions de vida de la classe treballadora, combatre el problema de l’augment de preus, a més de garantir unes qualitats mínimes dels productes de necessitat bàsica. Tot això es va fer des d’una autoorganització obrera. De fet, la primera cooperativa al Berguedà va ser de consum i es podria datar a finals del 1869. Va formar-se a Berga i va començar a donar senyals de vida aquell any, tot i que no podem saber ni quant va durar ni com es deia.
Presentació del llibre a El Sindicat, d’Olvan, que té l’origen en la cooperativa coneguda oficialment com a Unión Obrera d’Olvan
Quin era el paper que tenien aquestes cooperatives en la vida quotidiana de les persones?
Moltes vegades, la cooperativa va significar l’espai de socialització obrera per una bona part de la classe treballadora. Havien nascut amb un objectiu molt concret, però a força d’anar-los desenvolupant van acabar esdevenint quelcom més important que el que marcava l’objectiu pragmàtic i econòmic inicial. Aleshores, les cooperatives, per exemple, van esdevenir un espai de trobada a partir del qual es van generar inclús nous projectes a part. En tot moment, a més, hi havia una relació entre el moviment cooperatiu i el moviment obrer, sindicalista i mutualista, ja que formaven part d’una mateixa cultura obrera autoorganitzada. Sovint passava que moltes persones pertanyien en diversos d’aquests projectes de manera simultània. Hi havia molts casos de dobles militàncies, on una persona podia militar a un sindicat concret i més tard se n’anava a l’assemblea de la cooperativa, a gestionar el magatzem o qualsevol altra cosa.
Llavors, el segle XX va suposar la consolidació del cooperativisme, tal com comentes al llibre, en diverses etapes.
Crec que la consolidació del cooperativisme al segle XX és força progressiu fins al final de la Guerra Civil, i al final de la Guerra Civil, hi ha un punt d’inflexió en aquest sentit. Després d’aquests inicis que hem comentat abans del segle XIX, la consolidació del cooperativisme al Berguedà es constitueix a través de diferents cooperatives que es van creant al llarg dels anys. Inicialment, de manera més tímida, però ja des de la primera dècada del segle XX va ser força important. Ens trobem en un entorn fabril al riu Llobregat, sobretot al Baix Berguedà, que és on es constituïen les diferents cooperatives obreres, que no eren només de consum, sinó que també hi havia casos de cooperativisme obrer d’habitatge, com en el cas de Gironella. Hi havia cooperatives que acabaven participant en el mateix moviment cooperativista català, que també estava en auge. El moviment cooperativista berguedà va deixar de ser només un conjunt de cooperatives que actuaven de manera independent i va passar a formar-se un “moviment cooperativista berguedà”, ja que van començar a interactuar entre elles i identificar-se com a cooperatives berguedanes. A més, van proposar projectes intercooperatius.
Ens pots explicar algun exemple d’intercooperació?
La panificadora cooperativista, que va ser una productora cooperativa de pa on les cooperatives de Gironella, Puig-reig i Olvan es van ajuntar per aprofitar el forn que tenia la cooperativa d’habitatge de Gironella i, entre totes, elaborar pa per abastir els seus socis. Un pa que havia de tenir un preu molt més just i, sobretot, una qualitat garantida. Els botiguers de petits comerços privats, que eren anomenats com a “petita burgesia”, eren acusats d’adulterar el producte per aconseguir un major marge de benefici. En canvi, la panificadora cooperativa tenia molt en compte la qualitat del producte.
I arribem a la Segona República i la Guerra Civil.
És en aquest moment, també en paral·lel amb l’auge del cooperativisme català, que viu als seus millors anys. El marc legal i el marc polític l’acompanyaven, ja que incentivaven i motivaven la creació de noves cooperatives i va acabar sent el moment de màxima expansió amb casos de materialització de la lluita de classes com en la cooperativa de la Pobla del Lillet, de la Fàbrica de Ciment, on els obrers de la Fàbrica es van emancipar creant la seva pròpia cooperativa. Aquests casos es desenvolupen en el llibre per il·lustrar com la Segona República va ser el marc contextual on el cooperativisme es va veure més fort i es va veure capaç de posar-se reptes més ambiciosos. Durant la Guerra Civil, el cooperativisme es va trobar en un marc de rereguarda, en guerra, i això el va obligar a ser part de l’esforç de guerra. Al principi, en un marc revolucionari, en un context de revolució durant els primers mesos de la Guerra Civil després del cop d’estat. En aquell moment, en alguns pobles del Berguedà hi va haver una cooperativització de l’economia. Tota la compra i venda de productes de primera necessitat passava per la cooperativa de la localitat concreta. Al voltant d’aquest tema, al moviment cooperatiu català es van crear uns debats interns a través dels casos del Berguedà, discutits nacionalment. El moviment es va veure obligat a lidiar amb certes contradiccions i a tenir certs debats sobre com impulsar aquest tipus d’economia total cooperativa, que és l’objectiu que volien, però en aquell moment la situació ho havia obligat. Mentrestant, la gent del Berguedà anava fent.
Què va suposar la Guerra Civil pel cooperativisme berguedà?
El cooperativisme va viure la guerra civil mirant de recaptar fons per ajudar les víctimes de la guerra, acollint refugiats utilitzant les xarxes cooperativistes… I després de la guerra es va veure molt afectat per la manca d’actius humans, ja que molts dels socis de les cooperatives havien mort al front, s’havien hagut d’exiliar o eren represaliats per la dictadura franquista. Un treball que s’ha publicat fa relativament poc, a finals del 2024, estudia com la dictadura franquista va represaliar de forma sistemàtica les cooperatives pel fet de ser cooperatives i pel fet de pertànyer al moviment cooperatiu, tenint en compte que el moviment cooperatiu era associat a unes cultures polítiques progressistes i d’esquerres, i també amb un mercat sentit catalanista. No només es perseguien cooperativistes, sinó que també es requisaven aquelles propietats que els diferents projectes cooperatius havien anat acumulant. En el llibre també es repassa quina és aquesta repressió. Hi ha algunes cooperatives que van sobreviure a l’etapa repressiva, com la Flor Obrera de Gironella, la Flor de Maig de la Colònia Manent o la del barri de Cal Bassacs de Gironella, que inclús van continuar amb la seva activitat durant els anys de dictadura. Entre els anys 40 i 70, va ser el cooperativisme rural el que va agafar protagonisme a través de les entitats que s’anomenaven germandats agràries, tot i que havien perdut aquella idea de justícia social a perseguir.
L’historiador Daniel Raya Crespi, durant l’entrevista.
Què va passar després de la dictadura franquista?
Ja en els mateixos anys 60 l’economia globalitzada i neoliberal va començar a entrar amb força a Espanya i, una vegada més, el cooperativisme no en va quedar aliè. En molts casos, les cooperatives es van trobar que no podien plantejar una competència de preus contra les grans plataformes de supermercats, fet que havia estat una de les estratègies bàsiques del cooperativisme de consum anteriorment. El cooperativisme es va veure obligat a trobar nous actius o nous valors que el reidentifiquessin i repensar la seva estratègia. Al Berguedà, després d’unes dècades que inclús arriben a la democràcia i al segle XXI, aquesta dinàmica cooperativista i d’economia social s’havia perdut una mica. Llavors, va aparèixer el nou marc de l’economia social i solidària, on les cooperatives, juntament amb altres tipus d’iniciatives que ja no són només cooperatives, es van trobar per plantejar una nova estratègia. En el procés de desindustrialització que va viure la comarca, les cooperatives van passar a ser una possibilitat de continuïtat laboral per a aquelles persones que els tancava la fàbrica d’un dia per l’altre. Per exemple, a Viladomiu Nou o a Cal Rosal, on part dels treballadors van intentar continuar l’activitat fabril.
I ja ens n’anem a l’actualitat.
Una de les últimes reflexions del llibre gira al voltant de la voluntat política des de les institucions, tant en l’àmbit comarcal com en l’àmbit autonòmic per part de la Generalitat de Catalunya, ja que pot impulsar i incentivar aquest tipus d’economia o deixar simplement que sigui un actor secundari en l’entramat econòmic. En aquest sentit, el Berguedà sempre té alguna cooperativa activa en els anys de democràcia, però no és fins que el Consell Comarcal hi aposta decididament i s’ho creu, que realment es crea la Taula de l’Economia Social i Solidària i es troba un camí a partir del qual incentivar i reproduir aquest model econòmic.