COOPERATIVES DE LA CATALUNYA CENTRAL | 17. LA GRANERA
La Granera: cooperativisme de consum a Santpedor
Al municipi de Santpedor, a la comarca del Bages, hi trobem La Granera, una cooperativa de consum agroecològic formada per unes 30 sòcies de consum o unitats familiars tant del mateix poble com de Castellnou de Bages, a pocs quilòmetres de Santpedor. Tot i que es va convertir en cooperativa el 2018, el projecte es remunta al 2010, any en què unes 25 famílies es van ajuntar per crear un grup de consum que tenia per objectiu promoure el consum local, responsable i ecològic. La primera cooperativa de Santpedor, municipi de poc més de 7.500 habitants, beneficia a un total de 50 persones que cada setmana fan la seva comanda a través d’una aplicació web creada per l’associació autogestionària L’Aixada, ubicada al barri de Gràcia de Barcelona. Es tracta d’una aplicació de codi obert per a la gestió de proveïdors i comandes que ja fan servir una desena de cooperatives de consum.
La Granera és, doncs, una de les 160 iniciatives catalanes de cooperativisme agroecològic. «Tenim tot tipus de productes: formatges, cereals, verdures, carn, cosmètica, productes de la llar… i també fem cistelles diverses», explica Chloe Prodhomme, una de les sòcies de la cooperativa. Els productes els compren tant a un majorista com directament a productors, que sempre intenten que siguin de la zona o, com a mínim, de Catalunya. Ara farà un any, a l’octubre de 2018, van inaugurar local nou, al carrer Pastor número 29 de Santpedor: «És on preparem les comandes, fem les assemblees, intentem fer-hi un sopar un cop al mes i també alguna activitat, per exemple un tast de vi», afirma Prodhomme. A més, tenen pensat de fer-hi altres activitats obertes a la gent del poble.
Durant el període en què va ser un grup de consum, La Granera va ocupar diversos locals i van passar de fer cistelles tancades a fer-ne d’obertes, a més d’afegir nous proveïdors de productes de proximitat i ecològics. Va ser precisament la necessitat de formalitzar la relació amb els proveïdors el que va fer que es plantegessin legalitzar la seva situació. «Va ser tot un procés i vam fer jornades de reflexió per decidir quin model escollíem, si ens constituíem com a associació o com a cooperativa», explica Prodhomme, que es va unir a La Granera en aquell moment i va participar en el procés «de forma cooperativa». Finalment, van escollir el model cooperatiu «perquè era el model legal que més s’assemblava a la nostra activitat». Tot i que la manera que tenien de funcionar i organitzar-se no va canviar gaire, sí que ho va fer la part de gestió econòmica. Segons Prodhomme, alguns dels avantatges que els va aportar ser cooperativa van ser poder ser entitat del poble, trobar més fàcilment un local i formalitzar la relació amb els proveïdors. «La idea era fer les coses bé, de manera correcta i legal», afirma la sòcia de la cooperativa. Tot i que van començar per lliure, a la meitat del procés de constitució de la cooperativa van saber de l’existència de l’Ateneu Cooperatiu de la Catalunya Central, que els va assessorar en l’última etapa. «Ens vam arrepentir de no haver-hi contactat abans perquè ens hauria anat millor», lamenta Prodhomme.
Les sòcies de consum, que paguen dues quotes semestrals de 25€, envien les comandes abans de diumenge a la nit a través de l’aplicació L’Aixada i els productes arriben els dimarts. «Cada setmana hi ha torns de dues hores per muntar les cistelles, i a cada família li toca un cop cada mes i mig», explica Prodhomme. Les persones sòcies també s’organitzen en comissions entre les quals es distribueixen les tasques de la cooperativa: incorporar gent nova, fer difusió de la cooperativa, organitzar les festes, fer les actes de les reunions i gestionar la part administrativa. «El grau d’implicació a les comissions depèn de cada persona, això és una mica més lliure, és a dir, cadascú hi dedica el temps que pot i aporta el que sap, però sí que tothom ha de formar part d’alguna comissió», explica Prodhomme. A més, participen de les assemblees, que serveixen per decidir qüestions generals, organitzar les comissions, decidir com funcionen, fixar el marge que apliquen als productes, que ara és del 10%, les quotes, etc.
Les principals raons per formar part de la cooperativa són, en primer lloc, consumir més productes ecològics i, en segon lloc, la voluntat de tenir una relació directa amb els productors. «Una altra raó molt important per a tothom és el fet de formar part del grup, la gent que som, la relació entre nosaltres», afirma Prodhomme. Tot i que creu que el preu és molt important, no és una de les raons principals. De fet, els preus que ofereixen no sempre poden ser competitius degut a les despeses que genera la cooperativa, al preu ja de per sí elevat dels productes ecològics i de la presència creixent d’aquests productes a preus cada cop més baixos als supermercats. «En general, però, tenim preus bons, sobretot els de la fruita i verdura ecològiques, i també del formatge», afirma Prodhomme. Tot i que de moment no realitzen venda a tercers, sí que en algun moment s’han plantejat d’obrir una botiga.
