L’historiador santperenc Joan Torrents Juncà és un apassionat de la història local. Gràcies al projecte ‘El fil de la cooperació’, teixit entre el Museu del Ter i l’Ateneu Cooperatiu de la Catalunya Central, Torrents ha escrit ‘La Familiar de Sant Pere de Torelló: història d’una cooperativa centenària (1920-2025)‘. Segons el pròleg de l’historiador Josep Casanovas, el llibre «és un mitjà de resistència a l’oblit i un bon instrument d’arrelament comunitari. És un relat de memòria personal i col·lectiva, contra l’amenaça de diluir la pròpia identitat, d’oblidar qui som».
Quan va començar la història d’aquesta publicació?
Tot va començar el 2020, quan es va fer el projecte ‘El Fil de la Cooperació’ de l’Ateneu Cooperatiu de la Catalunya Central i del Museu del Ter. Primer, li van encarregar a en Gerard Vallejo fer un estat de la qüestió del que s’havia escrit sobre la història del cooperativisme a Catalunya Central. A les comarques on l’Ateneu treballa: Osona, Berguedà, Bages, Moianès, Lluçanès i Solsonès i, en aquell moment l’Anoia. Arran d’això, vam escriure la primera publicació del projecte, amb el títol ‘Història del cooperativisme a la Catalunya Central, un estat de la qüestió i reptes de futur’. A partir d’això vam veure quines mancances hi havia. Per exemple, vam veure que al Berguedà s’havia de fer més recerca i vam contactar amb en Daniel Raya, que el coneixem perquè vam fer la carrera junts, el màster junts i estem al mateix programa de doctorat.
I d’aquest fet en va sortir la publicació sobre el cooperativisme al Berguedà i la de La Familiar.
Sí. I després, clar, fent el primer llibre, vam veure que a Osona estava bastant estudiat, ja que hi ha el llibre d’en Josep Casanovas, del cooperativisme a Osona, que té una visió comarcal. De cada poble també hi havia publicacions. Però clar, jo, que soc de Sant Pere, vaig veure que de La Familiar, que és la cooperativa que hi ha i que encara funciona, no hi havia res. Vaig pensar que podria fer alguna cosa quan tingués temps. Llavors, m’hi vaig posar coincidint amb què els socis volien fer una commemoració, perquè es va fundar l’any 1920 i volien celebrar el centenari. L’any 2020 no van poder-ho fer pel Covid i ho van anar retardant fins al 2023, ja que l’any 1923 és quan es va comprar l’edifici actual on hi ha la Coope. Vaig escriure un fulletó de sis o set pàgines, però els vaig dir que caldria fer-ho millor. Vaig anar-ho desenvolupant en estones lliures, anava investigant, visitant els arxius, llegint… I l’última accelerada va ser gràcies a una subvenció de la Diputació de Barcelona que vam demanar a través de l’Ajuntament de Sant Pere perquè financés la publicació en paper.
Per què La Familiar es considera una cooperativa emblemàtica?
Perquè és de les poques que van ser fundades fa més de cent anys, i que tot i els molts entrebancs ha continuat funcionant. A més, es tracta d’un dels edificis més antics que hi ha a Sant Pere, està ben bé al mig del poble. Totes les coses que es fan al poble tenen lloc o passen al costat. La cooperativa la van tancar després de la Guerra Civil i la van prohibir. Van ficar-hi, a l’edifici, la seu de Falange. Després ho van mig abandonar i uns quants antics socis i d’altres de nous la van tornar a obrir. Després d’aquesta reobertura, tant el bar com la botiga sí que eren cooperatives, però amb els anys van passar a llogar l’espai a altres empreses. El bar, al voltant del 1970, i la botiga, als anys 90, tot i que va continuar portant-la la mateixa persona, el que va passar a SL. La Familiar va néixer com una cooperativa de consum i la compra de l’edifici va ser un pas ben important.
Quina ha estat l’evolució des dels inicis de fa més de cent anys fins ara?
Al principi, al 1920, la cooperativa era només de consum. Llogaven els baixos d’un altre local. Van començar al carrer Mas Colell, que ara és el Carrer Castanyer. Amb l’èxit de la cooperativa i l’augment de socis, el 1923 van comprar els terrenys per construir-hi l’edifici actual. No s’ha pogut trobar quan van durar les obres o quan es va inaugurar, però devia ser el 1924 o el 25. Gràcies a tenir un edifici propi, va anar a més enllà de ser una cooperativa de consum. Primer de tot, van obrir un bar, un cafè, amb sala de billar per a la recreació dels socis. L’altre pas va ser obrir una secció de pa. Es feien el pa ells mateixos i també es feien els embotits amb una carnisseria pròpia. També s’oferia servei de crèdit i una mutualitat per malaltia o invalidesa. Això van ser els serveis que van tenir des de la construcció de l’edifici fins a la Guerra Civil. Després de la Guerra Civil, l’edifici va estar molts anys ocupat pels de la Falange, que el van destrossar bastant. Van haver de reformar l’edifici abans de reobrir-lo, i molts diners es van haver d’invertir en això. Van obrir el bar i la botiga. Volien oferir serveis benèfics, però es van quedar sense diners i no van poder.
Quina és la vinculació emocional del poble amb La Familiar?
Al principi, als anys 20 i 30, era el principal centre obrer de Sant Pere, perquè no hi havia res més. A la Segona República es va fundar un sindicat al poble i, de fet, molts que eren de la cooperativa també eren del sindicat. Tanmateix, la cooperativa era el principal centre obrer de Sant Pere, el que fa que adquireixi certa notorietat. Després de la guerra, quan es va tornar a obrir, va significar recuperar la botiga més gran que hi havia, a més de la que feia més diners. De fet, a Sant Pere n’hi ha poques de botigues de queviures, i la coope és l’única que té servei de carnisseria. Pel que fa al bar, també, va ser un dels més emblemàtics després de la guerra.
I actualment, quantes persones sòcies hi ha?
Ara mateix hi ha 105 socis i a Sant Pere som 2.500 habitants. Tenint en compte que cada persona sòcia arriba a tota la família que hi ha al darrere, la cooperativa abasta un bon nombre d’habitants. Al principi ho van fundar una vintena de socis i a mitjans dels anys vint ja anaven cap a uns 70. Vaig trobar un llistat de l’any 37 que deia que n’hi havien 99, després l’any 38 diu, 106. Ara mateix, que hi hagi 105 persones sòcies,
Com descriuries el procés de documentació per fer el llibre?
Primer, vaig mirar l’arxiu de la mateixa cooperativa. El problema és que com que va estar tants anys tancat després de la Guerra Civil, no conservaven res dels inicis, la documentació comença l’any 64. Tenien llibres d’actes dels anys 64 al 74, i això em va anar molt bé. Després, vaig buscar altres documents, permisos d’obres, balanços, que també em van ser útils. El que em vaig trobar és que de l’any 74 al 92 no hi havia res. I a partir del 92, ja hi havia juntes, actes, de tot, fins ara. El següent pas va ser anar l’Ajuntament de Sant Pere, que té l’arxiu. Vaig continuar amb l’Arxiu de la Subdelegació del Govern de Barcelona, que tenen l’arxiu del govern civil. Totes les associacions havien de demanar permís per constituir-se i havien d’anar enviant les actes regularment. Vaig poder trobar-hi informació des de l’acte de fundació fins al 34. Després vaig anar a l’arxiu militar, on hi havia expedients dels sumaríssims després de la Guerra Civil, on vaig trobar expedients de socis jutjats, tot i que no se’ls jutjava com a cooperativistes sinó com a anarquistes o d’esquerres. També vaig consultar la causa general i molta premsa de l’època, tant la cooperativista com la local de la Vall del Ges. Finalment, vaig completar-ho amb entrevistes i fons personals de veïns, que em van anar molt bé. Vaig localitzar descendents que guardaven llibretes de socis o de comptes. Per exemple, l’Anna Maria Prats guardava tot de documentació que van tramitar per reobrir la coope als anys cinqunata i seixanta. El seu pare i el seu avi havien estat molt ficats a la cooperativa, i ella en guardava comunicacions.
La publicació digital es pot consultar al web del Museu del Ter i al web de l’Ateneu, però la publicació en paper on es pot trobar?
Per la gent que ho vulgui comprar, s’ha de comprar a través de la cooperativa. I jo també ho repartiré a les biblioteques de Sant Pere, de Torelló, de Vic, a la Biblioteca Nacional de Catalunya i a la de la Universitat Autònoma, que és on treballo. Després, a part d’això, també ho enviaré a la Fundació Roca i Galès, que tenen una biblioteca de cooperativisme i a l’Ateneu Cooperatiu de la Catalunya Central.
