- Entre elles hi ha la de les cooperatives d’habitatge en cessió d’ús, molt esteses en altra països i encara poc conegudes a Catalunya
- La taula rodona era organitzada per l’Ateneu Cooperatiu de la Catalunya Central i la delegació del Bages-Berguedà del Col·legi d’Arquitectes
L’Ateneu Cooperatiu de la Catalunya Central i la Delegació Bages-Berguedà del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, vam organitzar dimecres passat un acte a Manresa on vam debatre sobre el model d’habitatge actual i vam poder veure quines fórmules menys convencionals d’accés a l’habitatge tenim a l’abast.
La primera intervenció va ser a càrrec de Francesc Carné de FORUM, que va explicar la tasca que han fet en la rehabilitació i construcció d’habitatge social. També va fer una breu repàs del canvi de tendència en la tipologia d’habitatges que demanda la societat i de les dificultats de moltes famílies per accedir a l’habitatge.
Seguidament, Alfons Sort va explicar el projecte de Masoveria Urbana que han engegat des de Càritas Manresa i va plantejar aquesta fórmula com una manera d’accedir a l’habitatge per a aquelles persones amb més dificultats econòmiques. El projecte de Càritas Manresa consisteix en posar en contacte propietaris de pisos per a rehabilitar i persones amb dificultats econòmiques i necessitat d’habitatge, per tal que acordin un lloguer a canvi d’unes hores de treball i no d’una quantitat monetària. És a dir, que al treball que els llogaters aporten per a rehabilitar l’habitatge, se li dona un valor i és aquest valor el que serveix per pagar mensualment el cost del lloguer. D’aquesta manera, si es disposa de capacitat de treball es pot accedir a l’habitatge sense necessitat d’haver de pagar una quantitat monetària mensual.
A continuació va intervenir Lali Daví de la Fundació Dinamo que va explicar què són les cooperatives d’habitatge en cessió d’ús. Va exposar els exemples dels models Andel (Dinamarca) i FUCVAM (Uruguay), molt estesos amb ambdós països i que permeten l’accés a l’habitatge a una part molt important de la població. A Catalunya, en canvi, només hi ha una experiència de cooperativa d’habitatge en cessió d’ús constituïda, Cal Cases (Santa Maria d’Oló), i dues en procés de constitució, La Borda i la fase del carrer Princesa, de Sostre Cívic (Barcelona).
Va continuar explicant el funcionament del model d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús, que es basa en l’organització cooperativa i sense ànim de lucre per a proveir d’habitatge digne a un preu assequible a les persones sòcies que la conformen. Aquest model concep l’habitatge com a bé d’ús i no d’inversió i aposta per la seva desmercantilització en tant que dret fonamental. La propietat de l’edifici d’habitatges és de la cooperativa i, per tant, col·lectiva. Les persones sòcies gaudeixen d’un dret d’ús indefinit sobre un dels habitatges, mitjançant el pagament d’una aportació inicial i una quota d’ús mensual.
És un model col·lectiu impulsat per les futures persones usuàries que permet desenvolupar projectes de convivència socials, participatius i solidaris. Un model que pot incidir en la transformació social amb l’impuls d’una economia solidària i sostenible que posa al centre el benestar i cura de les persones i el medi ambient.
Finalment, va sorgir debat entre els ponents i el públic on per unanimitat va considerar-se que era necessari replantejar el model actual i apostar per fórmules que garanteixin l’accés a l’habitatge (potenciar el lloguer, estendre l’habitatge públic i buscar noves fórmules per accedir a l’habitatge diferents de les convencionals).
Si voleu saber més sobre les diferents possibilitats de cooperatives d’habitatge, us podeu posar en contacte amb nosaltres i us n’informarem.