COOPERATIVES DE LA CATALUNYA CENTRAL | 12. LLUERNA ARQUITECTURA
Lluerna Arquitectura, un estudi cooperatiu a Solsona
L’agost de 2018, la Sandra Alcazar i l’Agnès Guasch van crear Lluerna Arquitectura, una cooperativa d’arquitectes a la ciutat de Solsona. L’edifici on tenen l’estudi, a la plaça Sant Joan, va estar tancat durant més de quinze anys fins que elles mateixes el van rehabilitar: «Havia sigut la seu del Fòrum, un partit polític d’aquí a Solsona, i abans d’això, fa més de cinquanta anys, era una barberia», explica la Sandra. Les dues arquitectes van recuperar algunes de les rajoles de l’antiga barberia i van intentar conservar els elements arquitectònics que hi havia, després d’arribar a un acord amb el propietari de l’immoble, que els el va llogar a canvi que el rehabilitessin.
L’Agnès i la Sandra havien treballat en estudis d’arquitectura com a autònomes i també a l’administració pública, fins que van decidir unir-se i crear una marca conjunta. Així és com, fa mig any, van crear l’estudi d’arquitectura cooperatiu especialitzat en els àmbits de la rehabilitació, la bioconstrucció i la sostenibilitat. A més, també fan obra nova, interiorisme, urbanisme, disseny, informes tècnics i assessorament. Segons la Sandra, busquen «donar una visió més fresca i inclusiva de l’arquitectura», així com preservar i posar en valor el patrimoni històric. Es tracta d’un dels pocs estudis d’arquitectura de la Catalunya Central que és cooperativa i, a més, treballa amb bioconstrucció, fet que el converteix en un projecte singular d’arquitectura cooperativa, sostenible i de proximitat. «Pretenem ser un equip proper, que la gent sàpiga on som i ens vingui a preguntar qualsevol dubte, és a dir, trencar amb l’estereotip de l’home amb corbata», explica Alcazar. Per a les dues arquitectes, és important tenir aquesta actitud de proximitat també amb el territori i «treballar amb empreses d’aquí, tant pel que fa als materials com a les constructores, que ajudin a potenciar l’economia de la Catalunya Central». L’objectiu de Guasch i Alcazar és que els projectes que duen a terme segueixin una filosofia respectuosa amb l’entorn i, per això, utilitzen estratègies basades en l’aprofitament de recursos bioclimàtics i l’eficiència energètica. A més, treballen amb materials naturals, de proximitat i de baix impacte ambiental, així com també de producció i origen respectuosos.
El model d’arquitectura que ofereixen des de Lluerna es basa en els valors de l’economia social i del cooperativisme: «Vam escollir el model cooperatiu perquè era amb el qual ens sentíem més identificades i que anava més amb la nostra manera de ser», afirma la Sandra. Per a les dues sòcies treballadores de la cooperativa és molt important tenir una taula de treball que esdevingui un espai de debat en què tothom sigui igual i col·laboradors d’altres disciplines puguin aportar idees i, d’aquesta manera, aconseguir més bons resultats en els projectes. Segons Alcazar, «la transversalitat i l’horitzontalitat fan millorar la nostra feina» i sempre intenten fomentar processos participatius com a eina per ampliar coneixements i expressar l’opinió. A més, consideren que el model cooperatiu posa en valor la formació constant: «El percentatge anual que has de dedicar a créixer professionalment i l’horitzontalitat són els dos punts més importants per a l’estudi», explica la Sandra. A nivell més personal, el model cooperatiu els ha aportat tranquil·litat, és a dir, «poder-te despreocupar, perquè quan érem autònomes, si no teníem aquella feina, no teníem res». Aquest va ser el motiu pel qual van escollir ser al règim general, per tenir «aquesta seguretat que t’ofereix: baixes, atur, etcètera».
Abans de fer-se cooperativa, l’Agnès i la Sandra van anar a demanar informació al Consell Comarcal de Solsona, que les va derivar a l’Ateneu Cooperatiu de la Catalunya Central. «Un cop vam prendre la decisió, ens van ajudar molt en tot el procés de constitució i ens van explicar a quines subvencions ens podíem acollir», afirma la Sandra. Després de la creació de la cooperativa, l’Ateneu les ha seguit assessorant: «Ens informen sobre cursos i xerrades, i també ens trobem amb la persona que ens va fer l’acompanyament, que és de Solsona».
Tot i que ara mateix la cooperativa està formada per dues sòcies treballadores, la intenció és que, més endavant, s’hi incorporin professionals provinents d’altres disciplines amb l’objectiu de completar l’equip, «com un enginyer o un arquitecte tècnic», afirma Alcazar. Per ara, col·laboren amb altres professionals perquè els ho exigeix el tipus de feina que fan com, per exemple, «enginyers industrials i arquitectes, sobretot, però també constructores, algun geòleg i algun topògraf», explica la Sandra. Actualment, Lluerna Arquitectura treballa en l’àmbit català i té projectes a Solsona, Lleida, Barcelona i Girona, tot i que el seu objectiu és, sobretot, centrar-se en Solsona i la Catalunya Central. Alguns dels projectes més destacats en què ha treballat l’estudi són la rehabilitació del centre d’art La Panera de Lleida i dels habitatges Sant Joan de Solsona, a més de la reconstrucció d’una masia a Prats de Lluçanès. Quant a treballs en matèria d’espai públic, destaquen la plaça Pepita Cervera de Lleida i el jardí de l’1 d’octubre de Jafre, al Baix Empordà.
