L’Ateneu Cooperatiu de la Catalunya Central edita una guia per facilitar el pas a cooperativa a empreses en risc o procés de tancament
-
La guia, presentada a la primera taula territorial de l’Ateneu de 2019, recull els avantatges del model cooperatiu a l’hora de donar continuïtat a una activitat empresarial que, pel motiu que sigui, pot tancar
-
La taula territorial de l’Ateneu es va fer a Prats de Lluçanès i es va centrar en la dignificació dels treballs de cures a través de l’economia social i cooperativa
L’Ateneu Cooperatiu de la Catalunya Central va presentar aquest dijous 14 de març a Prats de Lluçanès la guia «El relleu cooperatiu». El llibret pretén ser una eina útil per a aquelles persones interessades en reconvertir aquelles empreses que, pel motiu que sigui, estan en risc o en procés de tancament i volen adoptar el model cooperatiu. A la guia s’hi expliquen els principals motius pels quals des de l’Ateneu es proposa el model cooperatiu com un dels més òptims a l’hora de reconvertir l’empresa que, sigui per motiu de jubilació o defunció de l’antic propietari o per crisi econòmica, està en procés de tancament. La guia també preveu altres motius de reconversió, com que el propietari vulgui cooperativitzar l’activitat.
La presentació es va fer aquest dijous a Prats de Lluçanès en el marc de la primera de les tres taules territorials que farà l’Ateneu al llarg d’aquest any 2019. Blanca Pellicer, tècnica de l’Ateneu que ha coordinat l’edició d’aquest material, va explicar que l’assessorament a les empreses en risc de tancament ha estat un dels eixos de treball de l’Ateneu en els tres anys que fa que funciona. «El model cooperatiu pot ser una bona solució, no només per mantenir els llocs de treball, sinó també per a les persones empresàries o per a la comunitat», va especificar Pellicer durant la presentació.
Per la seva part, Alba Rojas, coordinadora de l’Ateneu Cooperatiu de la Catalunya Central, va lamentar que en els tres anys de funcionament de l’Ateneu s’han donat pocs casos d’empreses en risc de tancament que asseguressin la continuïtat gràcies a passar-se al model cooperatiu. En bona part, va afegir, pel desconeixement que encara hi ha del model cooperatiu entre empresaris i treballadors. Precisament un dels objectius de l’Ateneu, més enllà dels acompanyaments a nous projectes cooperatius, és visualitzar el model i, en aquesta línia, l’edició de la guia que es presentava aquest dijous a Prats. El de la Catalunya Central és un dels 14 ateneus cooperatius existents i que fan foment del cooperativisme en el territori en el marc del programa d’Economia Social del Departament de Treball, Afers Socials i Famíies de la Generalitat.
La guia inclou una part d’informació sobre què és una cooperativa i per què pot ser un model útil per a les persones que volen donar continuïtat a una activitat empresarials. Des de la gestió democràtica a l’autonomia i independència en la gestió i l’autoregulació i el règim horitzontal que permet crear projectes autogestionats i molt més flexibles que l’empresa convencional. També la possibilitat de capitalització o pagament únic de la prestació d’atur, que en el cas de les cooperatives presenta alguns avantatges respecte l’empresa convencional. La guia es completa amb alguns exemples d’empreses que s’han reconvertit a cooperativa i una relació dels passos a seguir per fer el relleu, i s’acaba presentant l’Ateneu com un recurs a tenir en compte a l’hora de fer l’acompanhyament en aquest procés.
La guia també és accessible a través d’aquest enllaç de la pàgina web de l’Ateneu.
La presentació de la guia de relleu cooperatiu es va fer en el marc de la primera de les tres taules territorials que fa l’Ateneu al llarg de l’any. Es tracta del punt de trobada amb entitats, administracions i persones que donen suport a la tasca de foment del cooperativisme de l’Ateneu. En la presentació de la jornada, Alba Rojas, va posar èmfasi en que ja s’ha entrat en el tercer any de funcionament de l’Ateneu que el 2019 tindrà dos eixos estratègics de treball: el de les sobiranies, «així, en plural», des de l’energètica a la financera, l’alimentària, la de l’habitatge, etc. I el de comunitat, amb una especial atenció a la incidència de l’economia social i solidària en els àmbits de les cures, de les migracions o de la cohesió social.
En aquest sentit, es va voler fer expressament la primera taula territorial a Prats de Lluçanès, on tal com va recordar el seu alcalde, Isaac Peraire, que també va participar en la presentació de la jornada, el mes de juliol passat s’hi va constituir -de fet, a la mateixa sala on es va fer la taula territorial d’aquest dijous- la cooperativa Cuidem Lluçanès, que dona sortida des de l’economia social i solidària a la necessitat de cures en un entorn rural com el d’aquesta comarca. Peraire va aprofitar per fer una crida a ajuntaments i administracions perquè donin a conèixer el cooperativisme com un model òptim per emprendre una iniciativa empresarial, així com l’Ateneu com un recurs en el territori per fer l’acompanyament en el procés de creació de la cooperativa. Alba Rojas va recordar que el cooperativisme ha estat molt més resilient que altres models empresarials en els anys de crisi econòmica.
L’Ateneu posa la dignificació de les cures sobre la taula
La jornada es va completar amb una sessió de treball sobre el relleu cooperatiu i amb una taula rodona sobre la dignificació de les cures des del cooperativisme. La taula la va obrir Elba Mansilla, de Coòpolis -l’Ateneu Cooperatiu del Barcelonès- i la cooperativa La Ciutat Invisible, i coautora de l’estudi «Economia de les cures i política municipal: cap a una democratització de la cura». Tot seguit es van explicar tres experiències que afronten directament el sector de les cures des del cooperativisme, l’esmentat de Cuidem Lluçanès; el de Mujeres Pa’lante, de Barcelona, i el de l’Ajuntament d’Hernani i la comarca del Beterri, a Guipúscoa.
Elba Mansilla va partir dels principis de l’economia feminista i de les cures. A partir de la diagnosi que van fer a la ciutat de Barcelona, plantegen un seguit de polítiques públiques i comunitàries per donar sortida a la necessitat de dignificar un sector encara molt feminitzat i racialitzat, invisible i amb poc reconeixement social. Mansilla reivindica el «dret a la cura universal i institucionalitzat, com la salut i l’educació», si cal assegurant-ne la sostenibilitat econòmica i financera des de les institucions. I un cop resolts els entrebancs jurídics i econòmics, l’altre gran repte: «no trobem com incorporar l’home a les cures, en això faria falta un autèntic cop d’estat».
La necessitat d’una dignificació de les cures detectada en els estudis que va presentar Elba Mansilla xoca en part amb la realitat que van exposar des de Cuidem Lluçanès i Mujeres Pa’lante. Totes dues experiències van coincidir en posar en valor que el fet d’haver-se constituït en cooperativa ha permès apoderar a les dones que hi participen. «Hi creiem i hi creiem molt!», afirmava Sandra Martínez, sòcia de Cuidem Lluçanès. «Ara tenim el plus que treballem juntes, ens autogestionem el nostre treball i ens organitzem la feina, és un gran pas endavant, així com l’assoliment de la capacitació professional a partir de la formació que ofereix la cooperativa», explicava Norma Véliz, de Mujeres Pa’lante. Tot plegat en un entorn rural com el que opera Cuidem Lluçanès i de dones migrades, en el cas de Mujeres Pa’lante.
El missatge optimista i d’apoderament, però, s’acompanya de la descripció d’una altra realitat: malgrat les necessitats de cures detectades pels estudis, els dos projectes encara no són sostenibles econòmicament per sí sols, ja que la societat prefereix contractar serveis més barats i precaris i amb menys valor afegit. I necessitarien un suport extern d’unes administracions encara massa ancorades a l’hora de licitar serveis o donar suport a l’àmbit de les cures en models antics que no estan pensats precisament per a petites cooperatives com aquestes.
Precisament des de l’àmbit de l’administració, Andoni Egia, tècnic de l’Ajuntament d’Hernani, va explicar l’experiència que estan començant a tirar endavant a la comarca del Beterri. Es tracta d’una cooperativa integral en l’àmbit de les cures amb una triple dimensió: el de les persones treballadores i el de les usuàries o consumidores, però també comunitària. Els objectius passen per regularitzar i dignificar el treball en el sector, però també donar accés universal a les cures a totes les persones, independentment del nivell de renda. El projecte ha estat consensuat abans de tirar-se endavant amb entitats multiculturals i feministes del territori. La dimensió comunitària també li donarà el fet que s’impliquin aquestes i altres entitats de la comarca com a sòcies col·laboradores de la cooperativa.
Precisament el paper de les administracions i la possibilitat de fixar clàusules socials en els contractes públics serà el tema entorn al qual girarà la segona taula territorial de l’Ateneu d’aquest any, que es farà al Solsonès.